Han
estat prop de tres mesos, el meu període de practiques, i he assistit a les diferents sessions realitzades
per la Federació Cooppel a un institut de Tarragona, Institut Martí i Franqués,
dins de l’horari no formal del centre, i en l’horari formal he pogut observar
unes xerrades a diferents aules, a l’hora de tutoria, analitzant i reflexionant
sobre l’Orientació i l’acció tutorial del centre. Al llarg del d'aquest temps he
comprovat, experimentarti aprés de les diferents tasques, obligacions del psicopedagog. He après, sobretot, de la
diversitat de l’alumnat, de les diferents necessitats que tenen cada un d’ells
i de les seves famílies, de l’esforç que
fan per tirar endavant amb els seus fills, de l’instin de superació i la
il·lusió que han ficat cadascun d’ells per solucionar els diferents reptes que
se’ls posava davant, entre aquests podem trobar; entendre cada text,
cada problema matemàtic i/o cada fórmula de física i química.
D’
altra banda, crec que la principal feina del psicopedagog en el context de les
meves pràctiques ha estat la de guiar, acompanyar
i recolzar al grup d’alumnes i a les famílies en la superació de les seves necessitats.
Durant aquest període, l’orientador ha hagut que tractar diferents temes i
conflictes que han anat sorgint en el grup, en les diferents espais (OASIS –ETE):
problemes de comportament, falta de motivació i interès, tractament de la
interculturalitat, dificultats individuals i necessitats educatives especials
(NEE).
Pel
que fa a les necessitats educatives especials (NEE), l’orientador
les ha intentat tractar de manera individual, sobretot amb un alumne en
concret, aplicant les tècniques i els mètodes adequats per la
seva dificultat- necessitat, seguint això si, la mateixa línia de treball del departament
d’Orientació i del Pla d’acció tutorial (PAT) de l’ institut. Els conflictes o
dificultats sorgides a causa dels altres aspectes esmentats, diferents a les
NEE, s’han anat tractant amb activitats i tècniques d’estudi motivadores
intentant partir sempre dels interessos i de les individualitats de l’alumnat i fent-ho en forma de joc lúdic
cooperatiu, parlem sobretot del TALENT COOPPEL, i si feia falta també utilitzàvem
altres tècniques d’estudi. Donant importància per damunt de tot a les dificultats
sorgides a causa de l’actitud de l’alumnat, es tractava doncs de treballar
mitjançant; la reflexió, el debat, el raonament i la conversa per tractar els
conflictes sorgits.
És per
tot el que he esmentat en els paràgrafs anteriors i tot el que he anat posant a
les diferents entrades al blog que la valoració de les meves practiques és
força positiva, tant pel meu aprenentatge com a futura psicopedagoga, com per
el treball desinteressat que es fa des
d’aquesta federació (pel TALENT COOPPEL). He pogut assistir a diferents
xerrades fetes per associacions que treballen de manera desinteressada per
ajudar als altres. Ha estat molt enriquidor conèixer tot aquest ventall d’oportunitats
que té la societat per demanar ajuda en cas de necessitat (entre d’altres he
conegut psicòlegs, antropòlegs, infermers, etc, que treballen per ajudar en
diferents situacions).
Ara ja
toca pensar en la meva segona etapa de pràctiques (PRÀCTICUM II), de cara al
proper semestre se que serà més dur ja que ara ja no es tracta d’observar i
actuar en alguna situació, sinó que
hauré de treballar de manera directa, intervenint en tot moment. Tinc una barreja entre nervis,
curiositat, i moltes ganes de començar de nou. En el meu proper projecte he de
fer una proposta de futur, he d’ajudar a que el recurs del TALENT COOPPEL sigui
més utilitzat. S’haurà de fer doncs més
difusió d’aquesta estratègia, entre l’equip de mestres que conforma el
claustre, i entre les famílies de l’ Institut, per tal d’incentivar la participació
i per poder gaudir aquesta nova iniciativa.
Abans d'acomiadar-me us deixo aquest enllaç, i que com diu la cançó que tinguem sort!!!
